Albert Rosa i Ribas ha escrit un llarg i interessant article on explica, de cap a fi, la història dels nostres gegants. L'Albert Rosa va néixer a Olot l'11 de novembre de 1919 i als 12 anys ja treballava en un taller d'imatgeria. Al llarg de la seva vida ha creat obres per a Pineda de Mar, Calella de la Costa, entre d'altres el monument a la sardana, Artesa de Segre, i l'Àliga de Sant Ferriol d'Olot. L'encàrrec de fer els gegants d'Amer se li féu l'any 1957, i aquell mateix any va entregar la feina feta. És a dir, doncs, que els nostres gegants han fet 40 anys.
Atès l'interès que té aquest document, hem considerat oportú reproduir-lo i difondre'n les dades i les impressions de l'artista que els va donar vida.
"El company i artista Jaume Casas Sargatal, essent a Amer treballant en la decoració d'alguna dependència pública o particular, va rebre la petició de l'alcalde, Narcís Junquera i Rigau, amb qui havia tingut alguns contactes, de si coneixia algú per restaurar o fer nous els gegants de la vila. El senyor Casas m'ho va comunicar i em va convèncer perquè almenys els anés a veure i parlés amb el senyor alcalde. Després de l'entrevista amb l'alcalde, vam arribar a l'acord que jo els faria dos pressupostos; en tots dos casos fent l'armadura nova, però en un comptant la restauració i decoració dels gegants, i en l'altre comptant el modelat de les 4 mans i el cap de la gegantessa. Conservo una còpia del pressupost, de 6 de juny de 1957:
"Construcción del armazón nuevo, reparación y decoración de los mismos: pesetas 11.520
Construcción del armazón nuevo, modelar las 4 manos, la cabeza de la giganta y decoración de los dos: pesetas 14.650".
S'acceptà aquest segon pressupost, de manera que em vaig posar de seguida a modelar el cap de la gegantessa. Vet aquí que un dia, quan ja tenia molt avançada l'escultura, vingué a veure'm el senyor alcalde, acompanyat d'una altre persona. Els va agradar tant i van quedar tan admirats que de seguida es van adonar que el cap del gegant vell no podia fer parella amb l'escultura nova. Aleshores em van donar l'ordre que modelés també el cap del gegant; no recordo si vam parlar de preus, però per fer l'escultura, els motllos, les reproduccions en pasta i la seva decoració, es féu per un preu de 2.350 pessetes.
Un cop vaig tenir fetes les escultures i les reproduccions era qüestió d'anar per l'estructura de fusta (en aquells temps, de l'alumini ni se'n parlava). Aquest treball el van fer uns operaris fusters d'una fusteria que en deien a Can Palanca, avui ja desapareguda.
Els dos caps dels gegants
esculpits per l'Albert Rosa i Ribas
Per fer aquestes armadures, que s'orientaven en les dels gegants vells d'Amer que teníem al taller però que teníem ganes que fos un treball molt ben fet, anàrem a veure, l'operari fuster i jo mateix, l'armadura dels gegants d'Olot. Ens van donar tota manera de facilitats per poder prendre nota dels detalls necessaris, les orientacions dels dos sistemes d'armadura. Vaig fer un dibuix en un paper d'embalar de la llargada i de l'alçada dels gegants que eren necessàries per poder adoptar l'esmentada armadura a les escultures ja fetes, i donar-los les mides d'alçada, amplada, formes i perfils perquè quedessin unes figures esveltes i fermes. Els perfils els férem amb fulloles o contraxapats serrats, com uns llistons estrets posats de cantó a cantó. A base de molts d'aquests llistons anàrem donant les diferents formes del pit, esquena, etc. Després, per amortir els cantons tan vius dels llistons i acabar de donar certes formes, hi clavàrem uns cartrons i, al cim, hi vam posar una tela de roba.
D'Amer vingueren les persones que havien de dur-los, per poder fer a les seves mides els punts de suport amb els corresponents coixins.
Durant el procés de construcció dels gegants
Tot seguit anàrem pels vestits. S'aprofitaren les teles o vestits dels gegants vells d'Amer, i en vam treure una molt bona confecció ja que les modistes hagueren d'adaptar-se només a uns materials que ja tenien. Les modistes en qüestió foren una senyora que crec que provenia d'Amer i que es deia Júlia Busquets, i una altra senyora que venia d'Amer i que, si la memòria no em falla, crec que era la germana del senyor alcalde.
A més de la tela dels vestits, també es va fer servir la mateixa porra del gegant, que era en molt bon estat i que un cop restaurada va quedar perfecta.
De tots els altres complements, cinturons i altres detalls de cuir, l'espasa, les joies i cadascuna de les peces vaig fer els corresponents dibuixos que servien perquè els artesans fabriquessin les seves diferents especialitats. Els guarniments de cuir els féu qui era baster, senyor Joan Sau i Freixa; el puny de l'espasa es féu en una torneria que es deia Cal Xurri; la fulla i el muntatge de l'espasa és obra del mateix fuster de les armadures. La "Lampistería Gelada", de especialitat en metal·listeria, va tenir cura de donar forma a les diferents joies i peces de metall acoplant-se als vidres adequats, els quals jo mateix vaig anar a triar en una casa especialitzada en la venda de llums, a Can Bassols.
L'equip que va treballar
en la realització dels gegants
Per fer determinades escultures tens la idea més o menys feta del que has de fer, i quan es tracta de figures humanes, a més del sentit artístic, sempre pots veure al teu entorn alguna cosa que et pot orientar: uns ulls, una barba, una mà, etc. En aquesta ocasió, pel que fa a la gegantessa em va servir una mica de model la senyora Carme Espuña i Masmitjà, esposa del pintor senyor Delfí Canarias que, amb l'ajuda del pintor senyor Xavier Cardona i Paricio i de l'oficial decorador, feren la decoració. Pel que fa al pentinat es va prendre de model el retrat que em deixaren d'una senyora que vivia en una propietat que en diuen els Bastons de Sant Feliu de Pallerols. Pel que fa al gegant, tinguérem per referència l'anterior. Donava la sensació que al casc se li veia el que volia ser un dragó, cosa que així vaig interpretar i fent una composició d'alguns gravats, del meu entorn i dels meus sentits artístics, ja veien quins van ser els resultats.
Un sempre voldria que haguessin quedat millor, però jo estic molt content d'aquesta parella de gegants de la vila d'Amer".
Els antics gegants d'Amer
* Aquest article va sortir publicat en els fulls d'informació municipal d'Amer a la tardor de 1997.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada